L'aranya i l'escarabat

L'aranya  i l'escarabat

L'aranya filadora 

va dir a l'escarabat:

-Aparta't de ma vora,

si ets tan i tan petita

                             no em trenquis el filat. 

                                    No vulguis com les mosques

                                 malmetre els meus tales;

si en mon filat t'enrosques,

no en sortiràs mai mes.

-Ets poca cosa aranya,

Per mi-- diu l'escarabat--;

                                                                 si pujo aquí la canya              

                                                                  i trenco el teu filat

                                                      per mes que això t'irrita,

                                                         no temo els ferors teus,

                                                           que quasi bé no et veus!

                                                      --Repara que sent xica,

                                                     ma trama a trets segur,

                                              insectes embolica

molt mes granats que tu.

-- Vols veure com esguerro

ton enginyós filat,

i a cops de cap t'enterro

a dintre del sembrat?

--Si d'impudent blasones

pots fe-ho ara mateix;

però ton-to! no t'adones

que el fil ara et cobreix!

I així que això a l'aranya

sent dir-li a l'escarabat,

ja es troba entra la canya 

i els fils embolicat.

Frisós espernetega

les cordes mossegant; 

però mentre ell rosega,

l'aranya va filant.

I tant i tant l'enrosca

l'aranya en son teler,

que es mor com una  mosca

el pobre presoner.

Això ens diu a veu certa

que encar que sigui xic,

tothom ha d'esta alerta

i témer l'enemic.